WTA
Cellular i el projecte Sora
Vaig conèixer l’Omata Tomoko a la inauguració HAIKUs or Poems of Broken Things d’Andrea Wilmsen, que vaig comissariar. El seu nom artístic és Ouma, i vam congeniar de seguida. Tinc la sensació que no és ni molt menys una dona japonesa convencional. Desprèn energia positiva, li agrada sentir-se lliure i li encanta cuinar i menjar.
Cellular és la proposta expositiva que ha estat desenvolupant durant la seva residència a WTA. Es tracta d’una instal·lació en paper japonès en color blanc i tintat de vermell intens que Ouma ha estat foradant amb bisturí durant dos mesos. Si podeu gaudir de la seva bellesa visual encara ho fareu més si us dic que no segueix cap patró, no dibuixa i després retalla. Retalla i prou, creant una estructura orgànica que desprèn calma, tranquil·litat. Cellular és un projecte molt personal, lligat a la formació biosanitària d’Ouma, que és veterinària. El component científic hi és intrínsec, alhora que segueix alguns teoremes que afirmen que la llibertat de l’individu és una il·lusió i que quan més lliures ens sentim en realitat menys ho som. Però sentint-nos lliures és quan actuem, quan som, quan sentim.
Cellular es planteja com un efecte “placebo”, donant una sensació de pau i llibertat que en realitat només és allò que volem que sigui. Al mateix temps, conceptualitzada com un cub on cal entrar, tota la instal·lació és una gran teranyina de paper japonès que deixa veure l’exterior lliure a través del seu entremat que ens limita.
Ouma és una dona molt interessant, plena d’energia i de projectes. Tota la seva activitat artística està lligada al projecte Sora.
Sora significa Cel en japonès. Sora és el projecte artístic solidari que acompanya Cellular, i que vol fer arribar l’art arreu del món com a eina de canvi, de millora de la societat. Ens proposa retallar bocins de la seva instal·lació a canvi de 10€ que, juntament amb peces numerades per colorejar, fa arribar a moltes parts del món que ho necessiten material de dibuix i artístic. Un projecte solidari que es fonamenta amb la creença que l’art pot ajudar a fer un món millor. I jo comparteixo aquest punt de vista.
Mireia Tysoe i l’arteràpia
Mireia Tysoe és una artista catalano britànica que treballa com a terapeuta. Els seus pacients, amb dificultat comunicativa moltes vegades, troben en l’art una manera de transmetre allò que en paraules no són capaços. Ho hem vist altres vegades, com l’art o les diferents arts (penso en les arts escèniques o els seus derivats, com són les titelles), es poden aplicar per dur a terme tasques terapèutiques. A França hi ha una revista amb més de cinquanta anys d’història, dedicada a la teràpia amb marionetes.
Mireia Tysoe transforma allò que veu en les teràpies en la seva pròpia activitat artística, en el seu procés creatiu, creant un univers artístic de forta bellesa visual, en moments angoixant i en moments plenament esperançador. Però en definitiva d’una menta trencada en poden sorgir idees plenes de força, i ella ho sap transmetre a la perfecció.
Podeu veure-ho a la WTArtspace fins divendres.
en clau d'art 