Sector Arts Visuals

Canvis al sector de les arts visuals a Barcelona

Posted on Updated on

Fundació Gaspar
Fundació Gaspar

Aquesta setmana hi hagut dos esdeveniments a Barcelona en el món de l’art que m’han cridat l’atenció: per una banda dijous vaig anar a la inauguració del nou espai de la Fundació Gaspar al carrer de Moncada i, per l’altra, divendres vaig visitar de nou a la Galeria ProjectesSD al passatge Mercader, al centre de l’Eixample. Ambdós esdeveniments van ser molt interessants: un antic palau remodelat que val la pena veure al barri de la Ribera i una exposició de Patricia Dauder, Formes Absents, que he trobat especialment deliciosa i molt recomanable.

El sector de les arts visuals a poc a poc s’està reinventant i busca noves localitzacions. Fa poc temps es van fer públiques per part de les institucions algunes de les estratègies polítiques i econòmiques en aquest àmbit. I són aquestes estratègies, al meu entendre, les que estan impulsant una renovació o, si més no, una mirada interna prou intensa que obliga a les arts visuals a trobar noves estratègies particulars i col·lectives.

Es comencen a dibuixar de forma més clara diferents focus a la ciutat. Per una banda algunes galeries i entitats museístiques s’estan movent i situant-se entorn el Museu Picasso. A dia d’avui, aquest eix està esdevenint un motor turístic i cultural de primer grau: a nivell públic s’hi ha situat el Museu de les Cultures del món. A nivell privat ja fa temps que té presència el Museu Europeu d’Art Modern (MEAM) i, des de dijous la Fundació Gaspar, a tocar del Picasso. Tots junts creen un eix potent molt pensat entorn el turisme. Sense entrar en la lògica i la qualitat artística de les propostes, sembla clar que és el turisme el motor que mou tota aquesta zona. No obstant, a la perifèria d’aquest gran eix, algunes galeries importants, com la Galeria Senda, i d’altres emergents estan situant-se en zones com són els carrers de Trafalgar o de Jonqueres.

Penso que una altra zona museística en fase d’assoliment és la de Montjuïc, entorn al MNAC i el CaixaFòrum. Dos museus (un públic i l’altre privat) que han d’enfortir la zona museística més institucional. Si no recordo malament  fou l’anterior alcalde, Xavier Trias, qui va anunciar l’eix museístic de Montjuïc. Si bé el turisme aquí també és un factor important i que explica clarament l’augment de públic els darrers anys, alhora aposta també per la ciutat, en tant que Montjuïc és un espai de lleure cada cop més apreciat, amb espais verds, cultura i esport. I no es pot oblidar el paper de la Fundació Miró, que al bell mig de la muntanya és des de fa molts anys una referència museística a nivell mundial. Doncs bé,  algunes galeries han decidit situar les seves sales d’exposició ben a prop de l’eix, a tocar de Plaça Espanya. La més emblemàtica i amb una llarguíssima trajectòria és la Tache. Però d’altres estan fent el mateix.

L’antiga zona de galeries que tenia com a eix el carrer Consell de Cent també s’està relocalitzant majoritàriament entorn el carrer d’Enric Granados. Té també un sentit, ja que aquest carrer, perpendicular al de Consell de Cent, és pràcticament peatonal. Inclús els hotels que s’hi estan instal·lant indiquen amb els seus noms o fins i  tot per què col·loquen espais expositius en els vestíbuls, que som en una zona centrada en les arts visuals. No obstant, com ja passava en l’eix Picasso alguns d’aquests espais es mantenen en les seves instal·lacions de sempre i d’altres, crec que volgudament, hi són ben a prop però suficientment distanciats per tal de donar fortalesa al seu projecte distingint-se dels altres. Em dóna la sensació que és el què busca ProjectesSD, que se situa en aquest eix però que guarda una distància. Em sembla fantàstic trobar una galeria en un passatge que és ben poc concorregut i que, a més a més, per arribar-hi has d’entrar al vestíbul d’una casa de pisos. La galeria queda en el seu interior.

Molt més difosa és la zona del Raval, entorn el MACBA i el CCCB. Em sembla que ara com ara no acaba de quallar i que queda molt camí per tal que aquest eix es reafirmi. Tampoc tinc massa clar si el Poblenou acaba de funcionar adequadament. La pretensió institucional és que esdevingui el centre creatiu de la ciutat a nivell artístic. Hi ha situat fàbriques de creació i laboratoris artístics i algunes universitats i escoles de disseny han de funcionar tard o d’hora com a connectors de l’eix. La ciutat pràcticament només pot créixer cap allà i penso que tard o d’hora pot esdevenir un espai molt interessant al respecte.

En definitiva, el sector sembla que ha entès que el paradigma econòmic i financer actual obliga a repensar els seus projectes. I malgrat personalment no tot el que s’està fent m’agrada, sí que m’interessa conèixer i analitzar aquests moviments per entendre cap on anem i per què.

En tot aquest entramat, però, manca veure si el país aposta per la creació i per espais expositius sense ànim de lucre que motivin a la gent a conèixer nous valors, nous artistes, noves propostes merament per amor a l’art. Està encara per veure. I per altra banda, malgrat efectivament es veu aquesta relectura del sector, al meu entendre encara està lluny de trobar noves vies en una societat que canvia ràpid i molt.

Anuncis