Exposicions

Cellular i el projecte Sora

Posted on Updated on

Cellular_Ouma
Detall de la instal·lació artística d’Ouma, Cellular

Vaig conèixer l’Omata Tomoko a la inauguració HAIKUs or Poems of Broken Things d’Andrea Wilmsen, que vaig comissariar. El seu nom artístic és Ouma, i vam congeniar de seguida. Tinc la sensació que no és ni molt menys una dona japonesa convencional. Desprèn energia positiva, li agrada sentir-se lliure i li encanta cuinar i menjar.

Cellular és la proposta expositiva que ha estat desenvolupant durant la seva residència a WTA. Es tracta d’una instal·lació en paper japonès en color blanc i tintat de vermell intens que Ouma ha estat foradant amb bisturí durant dos mesos. Si podeu gaudir de la seva bellesa visual encara ho fareu més si us dic que no segueix cap patró, no dibuixa i després retalla. Retalla i prou, creant una estructura orgànica que desprèn calma, tranquil·litat. Cellular és un projecte molt personal, lligat a la formació biosanitària d’Ouma, que és veterinària. El component científic hi és intrínsec, alhora que segueix alguns teoremes que afirmen que la llibertat de l’individu és una il·lusió i que quan més lliures ens sentim en realitat menys ho som. Però sentint-nos lliures és quan actuem, quan som, quan sentim.

Cellular es planteja com un efecte “placebo”, donant una sensació de pau i llibertat que en realitat només és allò que volem que sigui. Al mateix temps, conceptualitzada com un cub on cal entrar, tota la instal·lació és una gran teranyina de paper japonès que deixa veure l’exterior lliure a través del seu entremat que ens limita.

SOLA_Ouma
Espai pel projecte Sola: imatges d’accions a països on arriba el material comprat a partir de les aportacions de la gent.

Ouma és una dona molt interessant, plena d’energia i de projectes. Tota la seva activitat artística està lligada al projecte Sora.

Sora significa Cel en japonès. Sora és el projecte artístic solidari que acompanya Cellular, i que vol fer arribar l’art arreu del món com a eina de canvi, de millora de la societat. Ens proposa retallar bocins de la seva instal·lació a canvi de 10€ que, juntament amb peces numerades per colorejar, fa arribar a moltes parts del món que ho necessiten material de dibuix i artístic. Un projecte solidari que es fonamenta amb la creença que l’art pot ajudar a fer un món millor. I jo comparteixo aquest punt de vista.

 

 

Anuncis

Matt Mullican a ProjectesSD

Posted on Updated on

ProjectesSD: exposició de Matt Mullican: The Meaning of Things
ProjectesSD: exposició de Matt Mullican: The Meaning of Things

Confeso que no conec massa bé ni la vida ni l’obra de Matt Mullican. Crec que en aquest sentit jugo amb avantatge si tinc en compte que el què pretenca En Clau d’Art no és fer pas crítica, sinó intentar donar claus per entendre o interpretar l’obra d’un artista, en aquest cas contemporani. Des de la meva ignorància en relació a l’artista puc veure com per ell la semiòtica (ciència que estudia els signes, símbols, les icones… les seves associacions… els seus significats) és un element clau, quelcom que vol transmetre.

The Meaning of Things és una obra interessant: quan vaig entrar a la sala d’exposicions de ProjectesSD a primer cop d’ull em semblava inintel·ligible. Són aquestes primeres reaccions que en general et diuen si allò que tens davant val o no la pena. Però en aquest cas, l’obra obliga a estudiar-la, analitzar-la, fer-te-la teva. Per què sinó ho fas, donaràs un cop d’ull a l’exposició en dos minuts i te n’aniràs. L’art és reflexió en gran part, i demana a l’espectador que faci un esforç, una aproximació personal. Un esperar, mirar, buscar, interioritzar, analitzar… tot plegat per poder decidir.

Aquesta és una obra única, amb direccionalitat marcada i intencionalitat escrita. Única perquè només es tracta d’una única obra formada, això sí, per més de 600 peces uniformes que en conjunt formen una llarguíssima instal·lació en forma de gran mural. Un mosaic, on cada una d’aquestes peces són una part d’un tot. Singularitat dins de la pluralitat, pluralitat dins de la unitat.

Quan et trobes llegint el primer mot del començament del principi (Cyrano de Bergerac), et sents inquiet. Després detectes les paraules, les associacions, els conjunts, el significat…. tot té un ordre, una visió de l’artista a la realitat que l’envolta, que descriu i analitza i a voltes critica a voltes hi reflexiona. El mural expressa un sistema propi d’entendre el món, d’interpretar-lo. Crea els seus propis signes. A vegades símbols. T’ajuda a interpretar la seva visió proporcionant-nos un codi. La capacitat o no de desxifrar és nostra. Com ho era llegir aquella noia de la cort japonesa, Sei Shonagon, en el seu diari íntim; o ho era també en l’obra cinematogràfica de Peter Greenaway. Ho és encara avui desxifrar el llenguatge simbòlic de Miro, de Dalí, o tants d’altres. Una ordenació sistemàtica de coses que l’interessen i que vol que també nosaltres ens hi fixem.

El gaudi estètic no rau en  aquest cas en una bellesa intrínseca sinó més aviat en la capacitat de l’espectador a entendre i acceptar com a vàlida una altra forma de veure les coses, de veure el món… el llenguatge artístic es mescla amb la recerca d’un llenguatge comunicatiu personal però que no preten no ser entès, al contrari. Vol ser digerit i reinterpretat. I és quan assoleixes aquest objectiu, ni que sigui en part,  quan en gaudeixes.

Mireia Tysoe i l’arteràpia

Posted on Updated on

Escultura ECMS de Mireia Tysoe
“Eyes Closed Mouth Shut” de Mireia Tysoe a WTA

 

Mireia Tysoe és una artista catalano britànica que treballa com a terapeuta. Els seus pacients, amb dificultat comunicativa moltes vegades, troben en l’art una manera de transmetre allò que en paraules no són capaços. Ho hem vist altres vegades, com l’art o les diferents arts (penso en les arts escèniques o els seus derivats, com són les titelles), es poden aplicar per dur a terme tasques terapèutiques. A França hi ha una revista amb més de cinquanta anys d’història, dedicada a la teràpia amb marionetes.

Mireia Tysoe transforma allò que veu en les teràpies en la seva pròpia activitat artística, en el seu procés creatiu, creant un univers artístic de forta bellesa visual, en moments angoixant i en moments plenament esperançador. Però en definitiva d’una menta trencada en poden sorgir idees plenes de força, i ella ho sap transmetre a la perfecció.

Podeu veure-ho a la WTArtspace fins divendres.